El dimarts dia 21 de gener, la Meritxell Lorca, una jove
invident de 25 anys veïna de l’Espluga de Francolí, va visitar la classe de 5è
per tal d’explicar-nos les seves vivències des que era petita i anava feliç a
l’escola com tots nosaltres tot i que anava perdent la visió progressivament,
fins que a l’edat de 15 anys la seva ceguesa era total.
En el moment que els metges van dir que tenia una malaltia
degenerativa als ulls, el primer que van fer va ser posar-se en contacte amb la
Fundació ONCE. Darrera aquesta gran organització, hi ha un equip que la va
començar a ajudar: una mestra itinerant que anava a l’Institut, una mestra
d’informàtica, una mestra de mobilitat, psicòlegs, psiquiatres,...
Ella no va tenir una adolescència com els seus companys. En
aquell moment va haver de tornar a aprendre a viure. Va començar a aprendre les
64 combinacions de l’alfabet Braille, i ho va fer en un any. Va acabar l’ESO i
va fer un Cicle d’administració i actualment és la conserge de l’Escola Martí
Poch de l’Espluga de Francolí.
Quan estudiava Secundària, va conèixer l’Eva, la professora
d’Educació Física i li va dir que tenia moltes qualitats per fer esport.
Llavors és quan va començar a esquiar amb una guia, la Martina i va arribar a
guanyar diversos campionats.
Més tard va entrar a la Federació Catalana d’Esports per Cecs
i amb molt d’esforç, sacrifici i hores i hores d’entrenament, van arribar els
resultats. Val a dir que és l’única noia cega total de tot Espanya que practica
esquí alpí.
Després va començar amb l’atletisme, el salt de llargada i
actualment és llançadora de disc.
Donat que per practicar esports cal estar molt bé físicament,
practica en un gimnàs amb el Manolo i la Rosa. Fa coreografia d’steps i també balla zumba.
També ens va parlar del seu gos guia, el Tor. Ens va dir que
feia un any que el tenia i que des d’aquell moment li havia canviat la vida, ja
que el Tor és molt més que els seus ulls.
El missatge que ens va fer arribar la Meri és que qualsevol
persona pot fer el que vulgui si s’ho proposa. Que aquelles coses que ens
costen, encara hi hem de posar més esforç per aconseguir-les. I que aquelles
coses que se’ns donen bé, les hem de gaudir al màxim.
També va posar molta èmfasi en què hem de valorar els moments
únics que ens regala la vida.
Per acabar, ens va mostrar diversos vídeos, medalles que
havia guanyat en competicions esportives, llibres escrits en Braille i el seu
bastó decorat de color blanc, negre i marró.
Aquesta visita va ser molt especial per tots nosaltres perquè
la Meri ens va donar una lliçó de vida.
